Una miqueta d’història
L’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el 10 de desembre de 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans i el seu article 21 estableix que “tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement escollits”. Declaració que per l’Estat espanyol no va ser ratificada fins al 1977, un cop finalitzada la dictadura. Després va venir la Constitució, i els Estatuts d’Autonomia, etc, etc. Avui en dia ningú discuteix que la participació ciutadana és un dret i també una obligació per a tothom.
La relació entre la participació de les persones en les decisions polítiques, el medi ambient i el territori és del tot natural, ja que aquests dos últims aspectes són sovint afectats per les decisions que prenen els nostres representants. Però jurídicament aquesta relació es pot dir que va quedar materialitzada a la Cimera de la Terra sobre Desenvolupament Sostenible que va tenir lloc a Rio de Janeiro (Brasil) l’any 1992, d’on va sortir l’anomenada Declaració de Rio, de la qual destaquem el seu principi 10 que diu que la millor manera de tractar les qüestions ambientals és amb la participació de tota la ciutadania interessada.
Europa es va fer seu aquest principi a través del Conveni d’Aarhus, signat en aquesta ciutat danesa el mes de juny de 1998 i que, en el cas de l’Estat espanyol, va significar l’aprovació d’una Llei bàsica per nosaltres: la Llei 27/2006, d’informació, participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient.
I tal com el seu propi nom ja indica, la Llei està destinada a regular tres aspectes fonamentals com són:
- el dret d’accés a la informació ambiental en poder de les autoritats públiques,
- el dret a participar en els procediments per a la presa de decisions de les administracions i,
- el dret d’accés a la justícia sobre assumptes que incideixen directament o indirectament en el medi ambient.
Com podem fer la presentació d’escrits davant l’Administració?
Les opcions per a presentar al·legacions, recursos, sol·licituds d’informació o qualsevol altre escrit davant l’Administració, són les següents:
- Presentar-los telemàticament en la mateixa web que se’ns indiqui en la resolució administrativa notificada o, si no s’indica aquesta opció, mirar en la web de l’organisme en qüestió per a veure si està prevista aquesta forma de presentació. És la forma més ràpida i sense cap cost. Però recordeu que al final del procés ha d’existir un certificat o justificant de recepció i és important imprimir-lo o guardar-lo en l’ordinador.
- Presentar-los presencialment en el registre de l’òrgan al qual dirigim el recurs, o en el registre de qualsevol òrgan administratiu de l’Estat o de les comunitats autònomes, així com en determinats ajuntaments que tinguin finestreta única. Si, pel que fos, no hem encertat l’òrgan administratiu competent, cap problema, aquests tenen l’obligació de remetre’l al que sí que ho sigui. Hem de portar un original juntament amb la seva còpia, còpia que ens hauran de retornar una vegada l’hagin segellat amb la data i lloc de presentació.
- En qualsevol oficina de correu, dient que ho volem enviar per correu administratiu certificat, la qual cosa significa que el funcionari, abans de tancar el sobre, comprovarà que totes dues còpies són idèntiques, segellant-les i retornant-nos una d’elles com a justificant de lliurament, la qual ens servirà en un futur per a provar que l’hem presentat.
Presentar al.legacions és una feinada inútil, realment val la pena?
Doncs creiem que sí, i per diferents motius. Primer, perquè sempre suposa una visibilització important del rebuig ciutadà a un pla o projecte negatiu pel territori; segon, perquè és un pas previ i una feina que ja tindrem feta si hem d’accedir a instàncies superiors, on tindrem realment més possibilitats; tercer, perquè a vegades es produeixen discrepàncies dins de la mateixa Administració i, per exemple, l’òrgan ambiental, acollint alguna de les nostres al·legacions, pot imposar certes condicions en una Declaració d’Impacte Ambiental, que pot fer que el promotor ja no estigui interessat en un projecte, amb unes condicions diferents -i normalment més costoses-, a les que a ell li interessaven i, quart, perquè com a mínim donem feina en contestar-les als funcionaris i al promotor.
Autor: J. Hurtado Cobles
